En aquest primer tema
de la assignatura de Mitjans i Recursos Tecnológics hem vist que és la societat
de la informació i quin és l’impacte educatiu que té.
Per començar primer
de tot definirem que és la societat de la informació. És una societat on tots
poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i el coneixement per a
que les persones, les comunitats i els pobles, puguin desenvolupar el seu ple
potencial i millorar la qualitat de les seves vides de manera sostenible.
Aquesta societat també ha aproximat el concepte de globalització, que ja
apareixia abans de la societat de la informació però aquesta a accelerat el
procés.
Partint d’aquesta
base, Echevarria (1999) identifica distintes perspectives i posicions sobre el
paper de les noves tecnologies i podem distingir cinc: el discurs
mercantilista, el crític-polític, el tecnocentrista i el apocalíptic.
Però tot i així les
noves tecnologies tenen una doble cara, la amarga i la amable, que serien com
els avantatges i inconvenients d’aquestes.
En primer lloc, en la cara amable, trobem una millora de la qualitat dels
serveis, es trenquen les barreres de l’espai i el temps, augment d’accés a la
informació, noves formes de participació i aparició de noves industries i
progrés econòmic.
Per altra part, en la
cara amarga, tenim dependència tecnològica, pèrdua de la privacitat i augment
del control, impacte mediambiental, uniformisme i hegemonia cultural, saturació
d’informació i bretxa digital que és una de les més importants que consisteix
en la diferència entre aquelles persones que tenen accés a les TIC i saben
utilitzar-les i aquelles que no.
Aquestes noves
tecnologies tenen un impacte en l’educació, que consisteix en la
materialització com aspecte positiu per als educadors, de que internet
representa la biblioteca universal.
No obstant aquest
empatx d’informació pot generar desinformació per sobreinformació, desfàs entre
desenvolupament social i del sistema, noves exigències de la formació
ocupacional, ruptura amb el model d’organització lineal de la cultura impresa i
una bretxa generacional, és a dir, la diferència entre els joves i els adults
en l’enteniment dels nous codis de informació.
Aquest impacte també
genera uns reptes de l’educació davant les noves tecnologies com són la
integració de les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, estendre
la formació a través de xarxes d’ordinadors, reestructurar els fins i mètodes
de l’ensenyança, és a dir, nous rols per a alumnes i docents, i revisar i
replantejar la formació ocupacional.
Per últim després de veure
l’impacte de les noves tecnologies sobre l’educació s’arriba a un altre repte,
que es crear un nou concepte d’alfabetisme. Els ciutadans del segle XXI necessiten
múltiples alfabetitzacions i aquestes són: alfabetització en la lectoescriptura,
en comunicació audiovisual, en les tecnologies digitals i en la informació.
Totes aquestes
alfabetitzacions es poden nomenar com a multialfabetitzacions, que és, saber
accedir i usar de forma crítica, intel·ligent i ètica la informació independentment
de en quin format sigui. La informació d’aquesta implica quatre dimensions: dimensió
instrumental, saber accedir a la informació, dimensió cognitiva, saber
transformar la informació en coneixement, dimensió sociocomunicacional, saber
expressar-se i comunicar-se, i per últim la dimensió axiològica que és saber
usa democràtica i èticament la informació.
La evolució de les
noves tecnologies ha augmentat molt en els últims anys, i té un gran impacte en
la societat, però fins ara jo no m’havia fet cap plantejament sobre aquest fet
perquè jo pràcticament he nascut amb les tecnologies. Tot i que de petita
encara no hi havia tantes innovacions com ara, hem aprés a utilitzar-les molt fàcilment,
tot el contrari que els adults. Per això penso que ha estat bé llegir aquests
articles i veure els vídeos perquè han dut la meva reflexió a un altre punt de
vista.
Per exemple jo tinc
facilitat per utilitzar les tecnologies, i la meva mare s’està introduint ara
en l’ús d’aquestes i quan me demana ajuda per coses que per a jo són més fàcils
de fer mai em poso en la seva pell però ara si que penso que tampoc ella ha
tingut una educació basada en aquestes tecnologies i és normal que no sàpiga
com utilitzar-les.
Per acabar dir que el
progrés de les noves tecnologies pot ser molt favorable en l’educació, però el
problema es que encara no es sap com introduir-les de una forma favorable per
al procés d’ensenyança i aprenentatge.
A continuació us adjunt els esquemes dels temes tractats a classe.
